Voleu saber per què tanta gent votarà Aliança Catalana? No és...

Fil
“Jo a les següents votaré AC. I se me’n fot si em diuen q soc d’ultradreta. Això ja no es pot aguantar més. Cal posar ordre".
Aquesta frase no és anecdòtica. És un símptoma.
IRPF, IVA, cotitzacions, impostos verds, carburants, IBI, residus, llum, aigua, gas…
Tot puja menys els sous.
La mal dita classe mitjana és l’únic pilar real del sistema.
Un pis dels pares o avis —que no genera ni un euro— acaba sent una càrrega fiscal:
successions, IBI, residus, manteniment…
I a Catalunya, a més, el risc real d’ocupació és altíssim.
La llei protegeix més l’okupa que el propietari.
No és culpa seva: és culpa d’un sistema que premia la dependència i castiga l’esforç.
el cost de treballar no és només econòmic. És de salut.
El treballador pateix:
— Estrès constant.
— Apretar horaris.
— Despertar-se molt d’hora.
— Matins i tardes corrent.
— Reunions, correus i càrrega mental infinita.
— Culpabilitat per no arribar a tot.
— Zero temps per descansar.
— Zero temps per ell mateix.
I tot això per veure com, després de 40 hores setmanals (o més), la seva economia no millora.
No té l’estrès del rellotge.
No té la logística diària.
No té càrrega mental.
No viu amb l’angoixa de “no arribo”.
La seva vida, agradi o no dir-ho, és molt menys estressant.
Promeses èpiques, renúncies vergonyoses.
Però si això fos cert…
Què són ERC, JxCAT i CUP, que han vist el declivi del país durant dues dècades i no han fet res per evitar-lo?
— incompetència absoluta,
— o un caos supervisat.
En ambdós casos, els suposats partits indepes n’han estat còmplices per inacció.
— llenguatge inclusiu,
— identitats de gènere,
— informes d’inclusivitat,
— simbologia climàtica,
— conferències sobre diversitat…
— omplir la nevera,
— evitar ocupacions,
— arribar a final de mes,
— mantenir la salut mental,
— aconseguir un futur digne pels fills.
És un divorci total entre governants i governats.
“Ens pagaran les pensions.”
Però és matemàticament fals.
Si el gruix entra en sectors de baixa productivitat o en ajudes, no paga pensions, les tensiona.
La pregunta “Tindrem pensions?” s’ha convertit en:
“Si tot segueix així, ni de conya!.”
El vot a Aliança Catalana no és un vot de ràbia.
És un vot de supervivència.
De dignitat.
De “prou d’abusos”.
De voler protegir el futur dels fills.
La pregunta és:
Com és que durant dècades cap partit ha volgut escoltar aquesta forquilla mal dita classe mitja, però treballadora, que no paren d'ofegar?
quan la política ignora els problemes reals... Aquesta majoria deixa de ser silenciosa.
I vota.
Pq veieu qui acaba amb més diners a final de mes a Catalunya, un treballador amb propietats o una persona sense feina amb molts fills i ajudes?

Treballador amb propietat vs persona sense feina amb ajudes.
Fil

🔹 Situació típica:
– Treballa (mateix sou brut: 32.000 € anuals)
– Té el pis on viu
– I hereta un pis dels pares/avis/tiets
– No el lloga (perquè està antic, o espera decidir, o és sentimental)

Fil

Fil

Fil

FIL