1. Aquí teniu algunes dades de la prova pilot d’AGRUPAMENT...

1. Aquí teniu algunes dades de la prova pilot d’AGRUPAMENT D’ALUMNES CATALANOPARLANTS de 3r d’ESO en un institut de Barcelona. No us deixaran indiferents!

En acabar el fil us farem una proposta.
👇🧵

View Tweet

2. La prova ha constat finalment de 23 grups de 4 alumnes cadascun, en total 92 alumnes. S’han dissenyat grups de diferent densitat: des de 4 catalanoparlants (a partir d’ara “CAT”) fins a cap CAT, passant per 3, 2 i 1.

3. Durant tres dies del Treball de Síntesi, els docents han observat de manera no interventora el comportament lingüístic dels 23 grups. S’han efectuat 10 observacions a cada grup, i s’ha registrat la llengua emprada en cada observació, en total 230 registres.

4. Aquests són els resultats registrats en les observacions. En total, un 16 % de les intervencions han estat en català i un 84 % en castellà.

5. Aquestes dades ens suggereixen un munt de preguntes. En formularem dues:
➡️Un 16% d’intervencions en català és molt o és poc en relació a la composició demolingüística de la mostra?
➡️La densitat d’alumnes CAT a cada grup, com influeix en la presència de català?

6. Ara bé, què entenem per alumne CAT? Hem establert dos criteris possibles:
A) Aquell alumne que a l’enquesta d’usos lingüístics indica que parla català a casa almenys amb un dels dos progenitors.
B) Aquell que a l’institut es mostra actiu parlant català amb alguns companys.

7. El nombre d’alumnes CAT segons els criteris A i B ha estat diferent: 43 alumnes afirmen que parlen català a casa (47 % del total), 31 amb els dos pares (34 %). En canvi, només 26 alumnes són CAT actius a l’institut (28 %), segons els professors que han participat a la prova.

8. Aquesta discrepància tan gran d’alumnes CAT segons cada criteri podria ser per dos factors: alguns alumnes potser han sobrepuntuat el català a l’enquesta (és un biaix habitual), i altres podrien ser interruptors reals (el parlen a casa però no a l'institut).

9. S’ha d’assenyalar, també, que els alumnes que han afirmat que parlen català a casa amb un únic progenitor semblen més propensos a la interrupció a l'institut (segons les dades que tenim, el doble), que els que parlen català amb tots dos progenitors.

10. El fenomen dels fills interruptors és cada cop més important en el debat sociolingüístic català. Caldrà tenir-lo present en posteriors proves, i sobretot esbrinar com es pot revertir. Creiem que en grups d’alta densitat es podrien rescatar (s’ha observat en un dels grups).

11. Abans de continuar, recapitulem: hem explicat que hi hauria un 47 % d’alumnes CAT a casa (34% amb els dos progenitors), i un 28 % que es mostren CAT al centre. En canvi, només hem observat un 16% d’intervencions en català.

Per què aquesta davallada tan dràstica?

12. Per esbrinar-ne els motius, hem mirat la densitat de CAT a cadascun dels 23 grups de treball tenint en compte els dos criteris que hem dit abans, l’enquesta d’usos lingüístics i la conducta observada al centre.

13. Les dades semblen indicar que hi ha una relació consistent entre densitat i ús del català a cada grup. En els grups amb alta densitat (4 o 3 CAT) la presència del català és significativa, tot i que no sempre. Hi ha molta variabilitat. Caldrà indagar-ne els motius.

14. Quan la densitat baixa a 2 CAT, el català es redueix significativament. I amb un sol alumne CAT, el català desapareix sistemàticament com a llengua del grup. Això s'explica perquè els alumnes CAT en minoria s'acomoden als companys i adopten el castellà com a llengua comuna.

15. Resumint: en les condicions que s’ha realitzat aquesta prova pilot, l’alta densitat ha fet possible la presència del català, mentre que la baixa densitat n’ha garantit la desaparició.

16. Si haguéssim agrupat tots els alumnes CAT en grups d’alta densitat, quant hauria augmentat l’ús del català? Caldrà fer més proves per saber-ho. I què hauria passat si els haguéssim dispersat en grups de baixa densitat? Aquí hi ha menys dubtes, el català hauria tendit a zero.

17. S’ha observat una altra variable que caldrà considerar en el futur, els vincles entre alumnes. Els alumnes que tenen vincles previs acostumen a mantenir la mateixa llengua entre ells, ja sigui el català o el castellà, vagin al grup que vagin.

18. També haurem d’esbrinar què passa si el centre ha estat aplicant bé la metodologia immersiva, estimulant la interacció horitzontal en català. Quin potencial té la immersió ben feta en els usos lingüístics informals dels alumnes?

19. Aquesta prova pilot, per les seves característiques, no pot aspirar a tenir validesa científica. Ara bé, sí que ens ha permès formular algunes hipòtesis de treball relacionades amb la densitat que ens guiaran en futurs estudis.

20. Seguirem treballant-hi, esperem comptar amb més recursos i, sobretot, comptar amb altres docents, escoles i instituts disposats a col·laborar.

I aquí ve la nostra proposta 👇

21. Hem creat un grup de treball de docents centrat a idear i posar en pràctica dinàmiques d’agrupament flexible d'alumnes catalanoparlants per al curs vinent. Hi esteu interessats? Escriviu-nos a info.xafa@gmail.com

Us agrairem que feu difusió de la nostra proposta! 🙏