Thread Truncated (Cap Enforced)
Only the first 20 tweets are unrolled into slides to ensure reliable PDF exporting and high server performance.
Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
I és interessant notar que aquesta gent de l'Esquella, tot i fer-se un embolic amb les paraules "alçada" i "altura", sí que entenien el punt clau de tot plegat: per a poder comparar la Sagrada Família amb Montjuïch HAS DE SUMAR la dimensió del temple més l'altitud del terreny.
I l'altra cosa fonamental d'aquest dibuix és entendre que per a Gaudí, com per a qualsevol persona amb dos dits de front, l'edifici no comença al terra de la nau: COMENÇA A LA VORERA. La cota zero d'aquest dibuix és la línia de la vorera, per això les escales hi són incloses.
El març següent la revista "Ilustració Catalana" tornà a publicar el dibuix. Però no era el mateix, aquest el dibuixà un ajudant de Gaudí, l'arquitecte Joan Rubió. També té escala gràfica i aquí el cimbori fa (amb creu i des del carrer) 167 metres (3 més que l'altre dibuix).
La revista incloïa un extens reportatge fotogràfic de l'estat de les obres. Però en cap lloc del text s'especificava la mida concreta del cimbori central, com tampoc s'havia especificat a "La Veu de Catalunya". Perquè tot plegat encara era un croquis per a seguir sent treballat.
Tota aquesta propaganda en premsa funcionà i durant els següents mesos els donatius augmentaren una mica (tampoc no massa realment), cosa que li permeté a Gaudí avançar les obres. Mentrestant, a la Catedral, August Font ja començava les obres del cimbori el juliol de 1906.
Les obres del cimbori foren finalment acabades i inaugurades el 2 de maig de 1913 coincidint amb la festivitat de la Santa Creu. Hi ha una confusió generalitzada (també en treballs del món acadèmic) sobre la mida real que fa aquest cimbori, amb o sense l'estàtua de Santa Helena.
La mida sobre plànol (almenys aquest plànol que proporciona la web de la Catedral) són 63 metres en total, això és: l'agulla del cimbori més l'estàtua de Santa Helena, que fa 4,8 m d'alçària. Tot i així, la web de la Catedral diu que el cimbori fa "70 metres d'alçària per fora".
Hi ha altres llocs on es diu que el cimbori, amb estàtua, fa 73 metres. Tanmateix l'estudi més precís sembla ser aquest d'una tesina d'enginyeria de la UPC on marca les cotes molt detalladament: l'agulla puja fins a una altura de 73 metres i Santa Helena arriba als 79 metres.
Per tant, si es vol comparar amb només el cimbori, el Campanar de Valls seguí imbatut perquè s'enfila fins als 74 metres. Però si es vol comparar amb Santa Helena inclosa, aleshores la Catedral de Barcelona esdevingué l'edifici més alt del país el maig de 1913 amb 79 metres.
Doncs amb la Catedral ja llesta, i sent el nou sostre del país, Gaudí tenia un nou alicient per a seguir les obres: superar el cimbori que ell i Martorell haurien d'haver guanyat el 1882. L'estat de les obres el 1913 era aquest. Però des de 1910 els donatius tornaven a fer figa.
Des de la publicació del dibuix el 1906 ningú havia tornat a parlar sobre quina seria l'alçària final del cimbori central. En l'imaginari col·lectiu quedà la impressió que s'elevaria fins a 150 metres d'altura, i així es publicava, per exemple, en una Guia de Barcelona el 1908.
El problema de tota aquesta història és que Gaudí no deia ni "piu". Com ja se sap, l'home només treballava al seu obrador i d'allà no en sortia res: no publicava articles en premsa, no feia entrevistes... res de res. Ell mateix MAI DIGUÉ EN PUBLIC quan faria el cimbori central.
Però qui sí que parlava sobre el temple en premsa, i anys més tard en llibres, era la gent del seu voltant, sobretot els estudiants i arquitectes que l'anaven a veure a l'obra. I un d'aquests individus era Joan Martí Matlleu, que era el secretari de la Junta d'Obres del temple.
Doncs d'un article que Matlleu publicà al "Diario de Barcelona" és d'on surt tota la bajanada que Gaudí volia fer el temple just per sota de Montjuïc... ...però no perquè ho digui l'article sinó perquè l'article EL TERGIVERSEN interessadament per a poder muntar aquesta història!
Matlleu publicà l'article el març de 1914. Era època de pocs donatius i calia tornar a parlar del temple en premsa, a veure si això animava la gent a fer-ne. Un dia Matlleu anà a veure a Gaudí i aquest li explicà com seria el temple, i d'això Matlleu en féu uns quants articles.
En el publicat el 10 de març de 1906 Matlleu parlava del cimbori i deia que, segons Gaudí, aquest faria 150 metres "SOBRE EL NIVEL DEL SUELO" i que això, sumat a l'altitud del terreny, "30 METROS SOBRE EL NIVEL DEL MAR", seria una: "altura APROXIMADA de la montaña de Montjuich".
D'aquest article de Matlleu és d'on sortí tota la bajanada sobre la Sagrada Família i Montjuïc. Però com hem vist, el que deia Gaudí ha estat completament tergiversat perquè ell no deia pas que el temple hagués de ser més baixet que la muntanya, sinó d'una altitud "APROXIMADA".
Gaudí tampoc deia que Montjuïc fos "obra de Déu" i el temple obra de l'home sinó que la creu del temple estaria més o menys a la mateixa altitud que el cim de Montjuïc i això crearia "HARMONIA"... ...que no és un concepte religiós sinó arquitectònic que se'n va fins a Vitruvi.
Així doncs, tota aquesta cantarella que explica aquí Torralba és un invent, literalment un invent, muntat posteriorment a la mort de Gaudí. És un invent religiós, una monserga fabricada per a justificar qui sap què, però que no té res a veure amb el projecte original de Gaudí.
De fet, resulta que en el mateix article Gaudí explicava exactament el contrari: és el temple el que és obra de Déu. Deia: "La Providència [...] es la que lleva a cabo la obra." I què és la "providència" segons el diccionari?: "Previsió i cura que Déu té de les seves criatures"
