@efemarq: I és interessant notar que aqu...

I és interessant notar que aquesta gent de l'Esquella, tot i fer-se un embolic amb les paraules "alçada" i "altura", sí que entenien el punt clau de tot plegat:

per a poder comparar la Sagrada Família amb Montjuïch HAS DE SUMAR la dimensió del temple més l'altitud del terreny.

I l'altra cosa fonamental d'aquest dibuix és entendre que per a Gaudí, com per a qualsevol persona amb dos dits de front, l'edifici no comença al terra de la nau: COMENÇA A LA VORERA.

La cota zero d'aquest dibuix és la línia de la vorera, per això les escales hi són incloses.

El març següent la revista "Ilustració Catalana" tornà a publicar el dibuix. Però no era el mateix, aquest el dibuixà un ajudant de Gaudí, l'arquitecte Joan Rubió. També té escala gràfica i aquí el cimbori fa (amb creu i des del carrer) 167 metres (3 més que l'altre dibuix).

La revista incloïa un extens reportatge fotogràfic de l'estat de les obres. Però en cap lloc del text s'especificava la mida concreta del cimbori central, com tampoc s'havia especificat a "La Veu de Catalunya".

Perquè tot plegat encara era un croquis per a seguir sent treballat.

Tota aquesta propaganda en premsa funcionà i durant els següents mesos els donatius augmentaren una mica (tampoc no massa realment), cosa que li permeté a Gaudí avançar les obres.

Mentrestant, a la Catedral, August Font ja començava les obres del cimbori el juliol de 1906.

Les obres del cimbori foren finalment acabades i inaugurades el 2 de maig de 1913 coincidint amb la festivitat de la Santa Creu.

Hi ha una confusió generalitzada (també en treballs del món acadèmic) sobre la mida real que fa aquest cimbori, amb o sense l'estàtua de Santa Helena.

La mida sobre plànol (almenys aquest plànol que proporciona la web de la Catedral) són 63 metres en total, això és: l'agulla del cimbori més l'estàtua de Santa Helena, que fa 4,8 m d'alçària.

Tot i així, la web de la Catedral diu que el cimbori fa "70 metres d'alçària per fora".

Hi ha altres llocs on es diu que el cimbori, amb estàtua, fa 73 metres. Tanmateix l'estudi més precís sembla ser aquest d'una tesina d'enginyeria de la UPC on marca les cotes molt detalladament: l'agulla puja fins a una altura de 73 metres i Santa Helena arriba als 79 metres.

Per tant, si es vol comparar amb només el cimbori, el Campanar de Valls seguí imbatut perquè s'enfila fins als 74 metres.

Però si es vol comparar amb Santa Helena inclosa, aleshores la Catedral de Barcelona esdevingué l'edifici més alt del país el maig de 1913 amb 79 metres.

Doncs amb la Catedral ja llesta, i sent el nou sostre del país, Gaudí tenia un nou alicient per a seguir les obres: superar el cimbori que ell i Martorell haurien d'haver guanyat el 1882.

L'estat de les obres el 1913 era aquest. Però des de 1910 els donatius tornaven a fer figa.

Des de la publicació del dibuix el 1906 ningú havia tornat a parlar sobre quina seria l'alçària final del cimbori central.

En l'imaginari col·lectiu quedà la impressió que s'elevaria fins a 150 metres d'altura, i així es publicava, per exemple, en una Guia de Barcelona el 1908.

El problema de tota aquesta història és que Gaudí no deia ni "piu". Com ja se sap, l'home només treballava al seu obrador i d'allà no en sortia res: no publicava articles en premsa, no feia entrevistes... res de res.

Ell mateix MAI DIGUÉ EN PUBLIC quan faria el cimbori central.

Però qui sí que parlava sobre el temple en premsa, i anys més tard en llibres, era la gent del seu voltant, sobretot els estudiants i arquitectes que l'anaven a veure a l'obra.

I un d'aquests individus era Joan Martí Matlleu, que era el secretari de la Junta d'Obres del temple.

Doncs d'un article que Matlleu publicà al "Diario de Barcelona" és d'on surt tota la bajanada que Gaudí volia fer el temple just per sota de Montjuïc...

...però no perquè ho digui l'article sinó perquè l'article EL TERGIVERSEN interessadament per a poder muntar aquesta història!

Matlleu publicà l'article el març de 1914. Era època de pocs donatius i calia tornar a parlar del temple en premsa, a veure si això animava la gent a fer-ne.

Un dia Matlleu anà a veure a Gaudí i aquest li explicà com seria el temple, i d'això Matlleu en féu uns quants articles.

En el publicat el 10 de març de 1906 Matlleu parlava del cimbori i deia que, segons Gaudí, aquest faria 150 metres "SOBRE EL NIVEL DEL SUELO" i que això, sumat a l'altitud del terreny, "30 METROS SOBRE EL NIVEL DEL MAR", seria una:

"altura APROXIMADA de la montaña de Montjuich".

D'aquest article de Matlleu és d'on sortí tota la bajanada sobre la Sagrada Família i Montjuïc.

Però com hem vist, el que deia Gaudí ha estat completament tergiversat perquè ell no deia pas que el temple hagués de ser més baixet que la muntanya, sinó d'una altitud "APROXIMADA".

Gaudí tampoc deia que Montjuïc fos "obra de Déu" i el temple obra de l'home sinó que la creu del temple estaria més o menys a la mateixa altitud que el cim de Montjuïc i això crearia "HARMONIA"...

...que no és un concepte religiós sinó arquitectònic que se'n va fins a Vitruvi.

Així doncs, tota aquesta cantarella que explica aquí Torralba és un invent, literalment un invent, muntat posteriorment a la mort de Gaudí.

És un invent religiós, una monserga fabricada per a justificar qui sap què, però que no té res a veure amb el projecte original de Gaudí.

De fet, resulta que en el mateix article Gaudí explicava exactament el contrari: és el temple el que és obra de Déu. Deia:

"La Providència [...] es la que lleva a cabo la obra."

I què és la "providència" segons el diccionari?:
"Previsió i cura que Déu té de les seves criatures"

Per tant Montjuïc no és "obra de Déu", és obra de la Mare Natura, i la continuació de la Sagrada Família, amb diferents arquitectes i estils, és el que és obra de Déu, de la Providència.

A més, perquè collons parlem tant de Montjuïc si tenim un Tibidabo de 516 metres al costat?

Hi ha un arquitecte japonès dit Tokutoshi Torii (que als 1970s vingué aquí i s'enamorà de Gaudí i la Sagrada Família) que ha estudiat i recollit les diferents alçàries del cimbori que s'anaren publicant aquells anys, fins la mort de Gaudí.

Bàsicament eren 150, 160 i 170 metres.

Aquestes alçàries inclouen les que es publicaven als àlbums oficials de la Sagrada Família, que sempre van ser 160 metres mentre Gaudí era viu.

Per tant, mentre Gaudí vivia mai es fixà una alçària exacta per al cimbori, simplement es movien en números rodons: 150 i 160 metres.

No fou fins després de la mort de Gaudí quan, al quart i últim àlbum del temple (1929, 1936), es publicà una mida que no era rodona: 176 metres, és a dir 1 metre més alt que Montjuïc.

Simplement van agafar la idea de l'HARMONIA amb Montjuïc i s'inventaren aquests 176 metres.

Amb el pas de les dècades el tema quedà aturat perquè la possibilitat de veure construït el cimbori central encara era una cosa molt llunyana.

Se seguí parlant de 160 i 170 metres mentre s'anava creant la imatge del Gaudí "sant" i muntant la bajanada del Temple vs. Montjuïc.

Finalment el 2012 es fixà l'alçària "simbòlica" de 172,5 metres en un article publicat a la revista "Temple" (hereva de "El Propagador"). Per què aquesta alçària en concret?

Doncs van aprofitar aquest dibuix fet per l'arquitecte Isidre Puig Boada i publicat en un llibre de 1929.

Els arquitectes posteriors a Gaudí es van inventar un mòdul de 7,5 metres (la distància que hi ha entre columnes de la nau) i el van aplicar en alçària sobre l'únic croquis fet pel propi Gaudí, que és aquest dibuix (totalment imprecís i on en realitat no es pot prendre cap mida).

Per a trobar una mida aproximada als 160 o 170 metres de l'època de Gaudí, van multiplicar el mòdul:

7,5 x 23 = 172,5 metres

Si haguessin fet 22 mòduls s'haurien quedat en 165 metres (molt més semblant als 164 metres del dibuix de 1906), però mira... van fer el que van voler.

Doncs aquests 172,5 metres presos des del terra de la nau, QUE NO ÉS L'ALÇÀRIA REAL DE L'EDIFICI, són la mida simbòlica que fan servir al Pla Especial Urbanístic Integral.

I per això avui dia TOTHOM s'equivoca quan diu que la Sagrada Família fa 172,5 metres.

En fa 175,5! ⚡️🔥💥

I per acabar el fil, vàries conclusions.

La primera: si heu arribat fins a aquest tweet i heu llegit el fil sencer, felicitats!... us heu convertit en autèntics experts en Gaudí, la Sagrada Família i la Història de l'Arquitectura Catalana. Espero no haver-me fet massa pesat.

Segona conclusió, i que repeteixo a risc de fer-me pesat: la Sagrada Família, l'església més alta del món, l'edifici més alt de Catalunya, l'obra d'arquitectura més alta (Collserola i la tèrmica de Sant Adrià són enginyeria, no arquitectura) no fa 172,5 metres.

Fa 175,5 metres.

Tercera conclusió. Gaudí no va dir mai que volgués fer un temple just per sota de Montjuïc. De fet, des d'aquell primer croquis de 1894 el seu temple sempre va ser igual o MÉS ALT que el cim de Montjuïc. Tota aquesta llegenda urbana és un invent de qui sap quin personal religiós.

Quarta conclusió. És lícit relacionar el temple amb Montjuïc sempre i quan es digui que, NOMÉS EN UN INICI, Gaudí volia estar en "HARMONIA" amb el cim més alt de la part baixa del Pla.

Recordeu que el Turó del Carmel puja a 266 metres i la Sagrada Família es queda en 207,5.

I cinquena conclusió. Aquest projecte de Gaudí, aquest temple gegant, no es pot entendre sense Joan Martorell, l'únic arquitecte a qui Gaudí considerà el seu mestre.

No es pot entendre la Sagrada Família si no es coneix la història del cimbori per a la Catedral de Barcelona.

No es pot entendre que l'únic campanar que Gaudí aconseguí acabar, el 1925, faci 98,50 metres d'alçària si no se sap que el cimbori de Martorell i Gaudí feia 98,30 metres.

La diferència de 20 cm entre un i altre només és un error d'execució de l'obra, i és un error irrellevant.

I amb això dono el fil per acabat. S'ha fet molt llarg però ha valgut la pena.

Gaudí es tornà boig per les alçàries monumentals el 1877, d'estudiant a l'escola. I aconseguí fer l'obra més alta de Catalunya el 1925, uns mesos abans de morir.

De vegades la bogeria té premi.
Fi.