Thread Truncated (Cap Enforced)
Only the first 20 tweets are unrolled into slides to ensure reliable PDF exporting and high server performance.
Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
Dos iogurts: aquest fou l'últim plaer sensorial que Antoni Gaudí pogué permetre's poc abans de morir. Tres dies abans, #taldiacomahir de 1926, un tramvia l'havia envestit al centre de Barcelona. Això és un fil sobre l'agonia final del més gran arquitecte català de la Història. ⭐️
Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample (Diputació, 339) des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (a la foto tots a Montserrat el 1897; el pare de negre i la Roseta al costat) compraren la casa de mostra del Park Güell.
El pare morí aquell mateix 1906, als 93 anys, però Gaudí encara estava enfeinat fent la Pedrera, la Batlló, etc. El 1912 morí la Roseta de tuberculosi, als 36 anys. L'Antoni es quedà tot sol a la casa dedicant-se ja només als projectes de la Colònia Güell i de la Sagrada Família.
La seva vida amorosa havia estat un desastre. S'ha escrit bastant sobre això però en realitat no se'n sap gairebé res, perquè els motius reals que fos un desastre no els sap ningú excepte ell mateix. Se sap que festejà a la mestra mataronina Pepeta Moreu, a la foto amb 25 anys.
Moreu, 5 anys més jove que Gaudí, era una noia alta, rossa ("cabell d'un color d'or vermell" en deia sa mare), cultivada i desimbolta, la vida de la qual es creuà per primer cop amb la de Gaudí (també ros vermellós) quan aquest féu el projecte de la Cooperativa Obrera Mataronesa.
La Pepeta i sa germana Agustina feien de mestres a l'escola de noies de la cooperativa, el director de la qual era en Salvador Pagès. Aquest havia viscut a Reus on havia conegut a en Gaudí, i quan passà a ser director de la cooperativa li encarregà a Gaudí fer-ne el projecte.
Allò havia passat el 1878. La cooperativa fou el primer gran projecte de Gaudí (per cert, un projecte comunista i portat per ateus, que Gaudí acceptà sense problema) i el 1885 la Pepeta i l'Agustina feren el brodat d'aquesta bandera de la cooperativa que havia dissenyat Gaudí.
Arràn de tot això Gaudí es féu amic de la família Moreu i els visitava sovint. Val a dir que la Pepeta ja era una dona feta i dreta: s'havia casat als 18 anys amb un paio que l'abandonà després de deixar-la embarassada el 1880. El fill se li morí als 3 anys, de diftèria, el 1884.
Gaudí visitava els Moreu acompanyat de la seva neboda Roseta. Segons explicava el germà petit de la Pepeta i l'Agustina, en Josep Maria Moreu, Gaudí era un paio molt detallista, que al menjador plegava i desplegva el tovalló amb cura, col·locava bé les ampolles de la taula, etc.
La descripció de Gaudí que en fa en Josep Maria Moreu és la d'un jove amb ganes de quedar molt bé: tot ho feia de forma elegant, li agradava explicar coses curioses i passejava per la casa dient que tot era molt bonic. L'actitud típica de quan tens ganes d'impressionar a algú.
Aprofito per a fer tornar a aparèixer altre cop un Gaudí no només catalanista sinó hispanòfob que segur que no coneixeu: aquell dia que Gaudí es va cagar en "els tontos" de Madrid!... La cosa anà així: un dia es muntà una "Festa literària-musical" sota els arcs de la cooperativa.
Gaudí hi dissenyà un escenari amb branques, pedres i un petit salt d'aigua que feia força soroll quan circulava l'aigua. A la festa, on les germanes Moreu cantaven, hi vingué un diputat madrileny dit Miguel Morayta. El paio féu un discurs però el soroll del salt d'aigua...
...feia que no se sentís el que deia el madrileny. Aleshores algú volgué tancar l'aigua i Gaudí saltà dient: "No, no, no! Ca, no!". I afegí: "Bueno, i si no entenen lo que diu, millor. Perquè són una colla de tontos aquesta gent de Madrid...". Oh, Gaudí, com t'adoro. 😂
Des dels volts de 1885 Gaudí seguí anant a veure els Moreu a Mataró quasi bé cada diumenge durant ben bé quatre anys. L'arquitecte tenia 33 anys i la Pepeta, soltera com ell (vídua separada), en tenia 28. La cosa aparentment pintava bé i, presumiblement, Gaudí se n'anà enamorant.
Es degué fer il·lusions tot sol, sense dir-li res, però com deia la cançó de Pau Riba "L'Home Estàtic": l'amor té pressa i marxa. De fet ni tan sols hi hagué amor perquè segons Josep M. Moreu, a sa germana no li agradava Gaudí, el trobava deixadot: "porta el bigoti ple de mocs".
El 1889 (just un any després de la foto de Gaudí pelat al zero per a l'Exposició de 1888) la Pepeta li ensenyà a Gaudí un anell de compromís. Feia temps que s'havia embolicat amb un comerciant de fusta de Mataró, un tal Joaquim Caballol, amb qui es casaria aquell mateix any.
A Gaudí li caigué el cel, i l'univers sencer, a sobre. Havia estat un amor unidireccional: la Pepeta no havia tingut mai cap interès en particular per ell, Gaudí només era un amic: "friend zone". Des d'aquell dia Gaudí ja no anà a veure-la mai més. La Pepeta ho explicava el 1926:
Tot això passà el 1889. Aquell mateix estiu començava les obres del Palau Episcopal d'Astorga que li degueren servir per a oblidar-se de la Pepeta i allunyar-se uns dies de Catalunya. Però Astorga, com ja vaig explicar en aquest fil, també fou un desastre. <a target="_blank" href="https://x.com/efemarq/status/1928058244771057712" color="blue">x.com/efemarq/status…</a>
Astorga s'acabà quan el bisbe Joan Baptista Grau, amic de Gaudí, morí el 1893. Allò encara entristí més a l'arquitecte. I així arribà el famós intent de suicidi, perquè això que féu Gaudí realment fou un intent de plegar veles, de la Quaresma de 1894: el dejuni "hardcore".
La vida professional no anava del tot malament però en aquesta època Gaudí (la primavera de 1894 tenia 41 anys) encara no havia fet cap de les seves obres mestres, que no començarien fins el 1900 amb el Park Güell. I la seva vida amorosa era una catàstrofe que no anava enlloc.
