Thread Truncated (Cap Enforced)
Only the first 20 tweets are unrolled into slides to ensure reliable PDF exporting and high server performance.
Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
#Taldiacomavui de 1965, a mig matí i mentre nedava en una platja de la Costa d'Atzur, el cos de Le Corbusier digué prou. El pare de l'arquitectura moderna morí on volia: dins la Mar Mediterrània. "Res és transmissible, excepte el pensament", deia l'últim text que escrigué. Fil 🌊
La dona de Le Corbusier, Yvonne Gallis, havia nascut un 1 de gener. En Corbu, al seu llibret "Modulor 2", diu que el 30 de desembre de 1951, assegut en un cafè de la Costa d'Atzur i en 45 minuts, havia dissenyat una cabana de fusta com a regal d'aniversari per a la Yvonne.
Això són els croquis de la cabana que féu al seu carnet (el bloc de notes que portava sempre al damunt), assegut en aquell cafè.
La petita cabana, construïda el 1952, només fa 3,66 x 3,66 metres (13,4 m2) i 2,26 m d'alçària, per això en lloc de "cabane" l'anomenen amb el diminutiu "cabanon" que vol dir "cabaneta". Però és tan singular que des del 2016 és Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Això és l'interior de "Le Cabanon", a dalt vist des de l'entrada i a sota mirant cap al petit rebedor. Com pot ser que una simple cabaneta quadrada de fusta sigui considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat com l'Acròpoli d'Atenes o el Palau de la Música Catalana?
"Le Cabanon" és singular perquè totes les seves dimensions, mobiliari i obertures segueixen les pautes del "Modulor", un famós sistema de proporcions antropomètriques que Corbu s'inventà el 1948. Fins que la Yvonne morí el 1957, ella i en Corbu passaven els estius a la cabana.
Dos anys després de fer la cabana d'estiueig, el juliol de 1954 en Corbu es féu aquesta altra cabana de treball anomenada "Baraque de Chantier" per a ell sol, a 15 metres de la Cabanon.
Aquest petit taller, de 3,8 x 1,8 metres, només té una taula, una prestatgeria i dues finestres. De fet no és un taller, és literalment una barraca o caseta d'obres ("chantier" és el solar on es construeix una obra) on es guarden els plànols, els cascs, es fan reunions, etc.
Però "l'obra" aquí no és fer un edifici: és escriure i reflexionar sobre la seva vida i l'existència en general. En una carta escrita el 15 d'abril de 1954 en Corbu deia: "A 15 metres de la meva "cabanon" m'he construït una caseta d'obres, 4 x 2 m. Visc com un monjo feliç".
"Le Cabanon" és a Ròcabruna Caup Martin, un municipi francès de la Costa d'Atzur a tocar del Principat de Mònaco. Un lloc paradisíac per a gent amb molta "pasta".
Molt a prop de la famosa Vil·la E-1027 d'Eileen Gray, la cabaneta i el taller o caseta d'obres tenen vistes sobre la badia de Ròcabruna on hi ha la Platja de Buse.
Aquesta és la Platja de Buse vista més o menys des de "Le Cabanon" i el taller. En Corbu s'hi banyava cada estiu.
Li agradava molt nedar. El feia sentir bé físicament i li espolsava totes les neures. N'havia après als anys 1920s al llogaret turístic de Le Piquey, a l'Aquitània atlàntica. Tot i ser suís de naixement mai se sentí còmode entre les muntanyes i els llacs i acabà preferint la mar.
El 1965, quan ja feia 7 anys que havia mort la Yvonne i el món de l'arquitectura estava fent un gir considerable, en Corbu, als 77 anys d'edat i tot i seguir treballant, encarava el final de la vida en un estat un tant depressiu. I començava a tenir la salut una mica delicada.
Nedava dos cops al dia. Un a les 7 del matí i l'altre poc abans del migdia. Els metges li havien recomanat que deixés de nedar, que se la jugava. Però ell insistia: "je fais encore mon kilòmetre tous les jours". Finalment abandonà la nedada de les 7:00h, però mantingué l'altra.
Un dia d'aquell estiu de 1965, el 19 d'agost, a la Platja de Buse passà un fet que devia semblar irrellevant en aquell moment però que acabà sent històric. Com que Ròcabruna Caup Martin és a tocar del Principat de Mònaco per tota aquella zona hi ha "paparazzi" buscant famosos.
Un jove fotògraf i periodista parisenc anomenat Henry Pessar era a la platja. Acabava de fer un reportatge sobre la coneguda actriu Silvana Mangano i la seva família, que tenien una casa just al costat de la platja. Feta la feina, Pessar ja recollia les coses disposat a marxar.
De sobte un jove paparazzo italià enfilat dalt d'una roca li diu: "Tu que fotografies estrelles de cine, Le Corbusier no et deu pas interessar, oi?". I Pessar replica: "Em fascina! em pots dir on és?". L'italià contesta: "Està nedant davant teu en aquest mateix moment!".
Pessar, tot excitat, entra a l'aigua amb els pantalons posats, aixeca la màquina i fa dues fotos d'en Corbu que és a pocs metres de distància remullant el seu cos de 77 anys. Aleshores s'atura i li pregunta a l'arquitecte, que l'ha vist fent les fotos, si en pot fer algunes més.
En Corbu, a aquestes alçades de la vida ja de ple dins del paper de vell rondinaire, li diu a Pessar: "No et molestis amb un vell lleig com jo! T'aniria millor si li fessis fotos a la Princesa Grace [Kelly], allà al darrere d'aquella roca, o a Brigitte Bardot a Sant Tropetz!"
