Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
FIL · 1/17 🧵 Avui s'inaugura la Torre de Jesús i mig país es pregunta el mateix: quant ens costa la visita del Papa? Us ho havíem promès. Hem buscat la xifra durant dies. I no us la podem donar. El motiu és pitjor que qualsevol xifra. 👇
2/17 Quan una administració licita alguna cosa, el contracte porta nom i cognoms. "Obres de remodelació de la plaça X". "Servei de seguretat per a l'esdeveniment Y". Sempre. És la gràcia del sistema: que se sàpiga què es paga i per a què. Doncs bé…
3/17 Hem passat el Menjòmetre per les licitacions i contractes de les administracions catalanes buscant la visita papal. Resultat: el Papa no surt enlloc. Ni "visita pontifícia". Ni "Sagrada Família". Ni un trist "esdeveniment del 10 de juny". El cap de 1.400 milions de catòlics ve a Barcelona i, contractualment, no existeix.
4/17 I no, que no ens vinguin amb "raons de seguretat". La seguretat pot justificar reservar-se un plànol. No justifica que cap contracte, de cap administració, mencioni l'esdeveniment. Els diners es gasten igual. Només que sense etiqueta. Amb nocturnitat i alevosia
5/17 Què vol dir, això? Que el cost hi és, però repartit, camuflat o pendent de publicar en partides genèriques que mai no podràs reconstruir. Tu pagaràs la festa. Però no tens dret a saber quant val. I si algun dia se sap, ja haurà passat la febre i la tempesta serà molt més petita. I ara ve el que de debò us volíem explicar.
6/17 Però tot i aquesta opacitat és un escàndol, és només la punta de l'iceberg. Portem tres mesos treballant amb el Menjòmetre per analitzar els contractes i subvencions de les administracions catalanes, cada dia. I hem vist coses que fan por. no és la més greu.
7/17 La més estesa no és la corrupció. Tampoc ho és el clientel·lisme. La pitjor és aquesta: l'administració pública catalana és el mirall exacte del país. I el país està malalt.
8/17 Mireu el model: Catalunya fa dècades que tria competir amb turisme i salaris baixos en lloc de tecnologia puntera. Per què? Perquè és més fàcil. Perquè exigeix menys. Doncs a l'administració hi hem trobat exactament la mateixa malaltia: la cultura del mínim esforç. La manca de competitivitat i excel·lència
9/17 A l'empresa privada, si ets greument ineficient, te'n vas al carrer. És dur, però és el mecanisme que fa que les coses funcionin. A l'administració, no. La ineficiència no té cap conseqüència per a qui la practica. Cap polític ha dimitit en la història catalana per greus problemes d’eficiència. Saps per a qui en té de costos? Para de llegir i mira't la nòmina. La casella de retencions.
10/17 Plorem per arribar a pagar impostos i, moltes vegades, els polítics i les administracions, dilapiden el nostre esforç. Ara t’expliquem el patró que ho explica gairebé tot. En breu publicarem un estudi sencer sobre el fraccionament de contractes que farà saltar la banca. Avui només l'aperitiu. Fraccionar = trossejar un contracte gros en contractes petits per quedar per sota del llindar que obliga a licitar amb competència.
11/17 Quan tothom pensa en fraccionament (els famosos contractes de 14.999 euros), pensa en corrupció: trossejo per donar-ho al meu amic. I sí, de vegades és això. Però després de tres mesos mirant dades, us hem de dir que la causa més estesa és una altra. I és més humiliant.
12/17 És vagància i passotisme. Fer un contracte competitiu (una licitació competitiva) porta feina: plecs, meses, terminis, justificacions. Assignar a dit amb un contracte menor es fa en una tarda. I com que el sobrecost no el paga qui el signa (el pagues tu), doncs tira que “ancha es Castilla”
13/17 Atureu-vos un segon en aquesta frase, perquè és el cor del problema: El sobrecost no el paga qui decideix. Cap altre sistema del món funcionaria, així. Imagineu un restaurant on el cambrer pogués convidar tothom amb càrrec al teu compte. Doncs és això. Cada dia. A escala de país.
14/17 "Els diners públics són de tots." Mentida pràctica. Quan una cosa és de tots, qui la gestiona la tracta com si no fos de ningú. Com si la res publica tragués els diners de sota les pedres i no de la teva butxaca. I mentrestant, tu fas números a final de mes per pagar uns impostos que no es poden no pagar.
15/17 Que t'apugin els impostos és discutible. Que els dilapidin per comoditat, vagància o ineptitud és gravíssim. No cal que ningú robi perquè et robin: n'hi ha prou que a ningú li importi.
16/17 I tanquem el cercle, que havíem començat amb el Papa. Avui s'inaugura una torre que ha trigat 144 anys a aixecar-se, pagada per fidels de tot el món, cèntim a cèntim, amb els comptes publicats. Sense pressupost públic, sense ineficiències, sense vagància. Potser per això és una meravella. Mentrestant, l'administració que t'obliga a pagar no és capaç de dir-te què costa la seva d'inauguració.
17/17 La Sagrada Família va començar com una obra de caritat. La nostra administració ha acabat funcionant igual: viu de la teva caritat. Amb una diferència: Gaudí era un exemple d’excel·lència, tot el contrari que la nostra administració i molts dels polítics. Aviat, l'estudi del fraccionament. Prepareu-vos. Si creus que la nostra feina val la pensa, ajuda’ns a finançar les despeses: <a target="_blank" href="http://menjometre.cat/contribueix" color="blue">menjometre.cat/contribueix</a>