Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
No hi ha turista que no faci una foto al cel des de la Placeta Milans de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina de 1850-53. Fou #taldiacomavui de 1849 quan se'n concedí el permís d'obra i, curiosament, llavors el projecte era vist com una cosa ben lletja. Fil 📐 | 📷 Roc Isern
La Placeta Milans és a la part baixa del Barri Gòtic. Però de fet no existeix: no hi ha cap espai dit així, simplement és l'articulació circular d'un carreró, el Carrer Milans, que té la placeta com a colze i porta la gent del Carrer d'Avinyó a la cruïlla d'Ataülf amb Gignàs.
No hi havia en aquells moments cap plaça circular a Barcelona. Aquest plànol és de 1842. Les places noves es feien rectangulars, els nous carrers es feien ben rectes (com el de Ferran, obert el 1824). Les places antigues existents eren irregulars, fruit del pas del temps.
Doncs el 1849 l'Ajuntament aprova un nou projecte: el senyor Francesc Milans té uns terrenys i els vol edificar i, per a aprofitar-los al màxim (la pela és la pela), en lloc d'obrir un carrer recte pel mig farà un carrer articulat amb una mena de colze, una placeta circular.
Quan els veïns van veure allò van fotre el crit al cel. Enviaren queixes a l'Ajuntament i escrigueren cartes emprenyats als diaris: però què és aquesta cosa "miserable, fea, irregular"? això és una plaça?... i per què coi el carrer gira? això serà perillós i brut, és un disbarat!
Després d'un estira-i-arronsa amb l'Ajuntament, al final el projecte s'aprovà i a callar la boca tothom. De fet no és circular sinó un polígon de 15 costats: un pentadecàgon, amb el centre desplaçat respecte l'eix del carrer per a poder fer millors distribucions dels habitatges.
No se sap per quin motiu l'arquitecte, Francesc Daniel Molina, tingué la idea de fer una placeta d'aspecte circular (no s'especifica enlloc), però jo crec que s'inspirà en una de les últimes torres de la muralla romana que encara quedaven en peu, la número 46, que era a tocar.
Això és la torre 46 de la muralla romana. En aquests moments, el 1856, estava enganxada a l'antic Palau Reial Menor, que seria enderrocat (torre inclosa) el 1857. Si no hi havia cap altra plaça circular a la ciutat, d'on diantres devia treure la idea Molina sinó d'aquesta torre?
I és que en Molina (autor de la Plaça Reial) era arquitecte municipal i coneixia el plànol de l'estat del Palau Reial Menor en aquells moments. La muralla és marcada en negre i la torre és un gran cercle que fa de colze allà a on la muralla gira... és a dir com la placeta Milans.
Poso els dos plànols junts i tinc la mateixa cosa, la mateixa diposició, la mateixa configuració. Puc validar aquesta teoria que m'he empescat?... no, perquè Molina fa molt temps que és mort i enterrat i no li puc preguntar. Però em jugo un pèsol que no vaig errat. O dos pèsols.
Bé doncs al final la cosa quedà així: un carrer amb una ròtula. La voluntat és circular, Molina convertí la circumferència en un pentadecàgon (o quindecàgon) simplement per mera conveniència: li anava millor per a construir els edificis d'habitatges del voltant de la placeta.
Carrer i placeta es construiren el 1850-53. L'arquitectura és pur vuitcentisme, aquelles mateixes cases de pisos que els mestres d'obres farien per a omplir l'Eixample durant la segona meitat del segle XIX. El fotògraf David Cardelús la capta molt bé en aquesta foto.
Doncs si a mitjan segle XIX els veïns de la zona trobaven aquest invent urbanístic lleig de collons, avui dia és com el paradís del fotògraf urbanita. I la gràcia és que quan fan fotos contrapicades estan dibuixant el plànol del projecte al cel. | 📷 David Boixo
Les xarxes socials en van plenes del pla contrapicat des de la placeta. No només és una distracció per a fotògrafs catalans sinó cada cop més també per als "guiris". Hi ha qui intenta enquadrar-hi un núvol, o un ocell, o un avió, o un estol sencer d'ocells o fins i tot la Lluna.
Bé doncs jo em quedo amb la meva teoria que això, que al paviment sí que és circular, és la torre 46 de la muralla de la Barcino romana. En deu ser un homenatge perquè la torre en devia ser la inspiració. Molina devia pensar: jo he vist aquesta torre abans que anés a terra..
...però vosaltres no la veureu mai, i per tant, com que no us podreu fer mai a la idea de com era realment aquella torre, us la deixo dibuixada aquí dalt: al cel. (no puc relacionar a Gaudí amb res d'aquesta placeta però òbviament la va veure, i a saber què en va pensar) Fi.
