Thread Truncated (Cap Enforced)
Only the first 20 tweets are unrolled into slides to ensure reliable PDF exporting and high server performance.
Canvas & Ratio
Choose your destination platform format
Layout Template
Choose a content structure for your slides
Preset Themes
Typography & Sizing
Brand Kit Customization
AGENCYConfigure brand assets for headers & footers
Outro Slide CTA
Customize your closing call-to-action slide
Background Pattern
Build Your Carousel
Drag and drop any post card below onto a slide, or use the quick buttons to insert content/images instantly!
Imagina que ets en un poblat talaiòtic al sud de Menorca el 1974 i un dia remenant la terra del jaciment et trobes això que, en aquells temps, fou descrit com "una troballa singular sense precedents en la història de l'arqueologia de l'illa". Què era?... una figureta?... Fil 📜
Per a situar-nos, som al centre de Menorca, al Poblat Talaiòtic de Torre d'en Galmés. Amb més de 62.000 metres quadrats és el poblat talaiòtic més gran de totes les Balears.
El 1974 el jaciment presentava aquest aspecte. Era ple d'arbres i volien aixecar plànols del poblat i per tant van començar fent feines de desforestació. A sota la foto, al centre, hi ha la joia del jaciment que és el Recinte de Taula que presideix tot el poblat, com un temple.
Ara, ja net d'arbres i tot ben ordenat, el Recinte de Taula és això. Havia estat excavat el 1943 per l'arqueòleg menorquí Joan Flaquer. En diuen recinte de taula perquè al centre d'aquests temples prehistòrics hi havia una gran pedra vertical amb una pedra a sobre formant una T.
Això és la vista aèria. En aquest recinte de taula la "T" és al centre però desmuntada: la pedra vertical segueix dreta però trencada i la pedra de dalt va caure i ara és plana al terra. Avui dia se suposa que aquests recintes es van fer pels volts de mitjan primer mil·lenni aC.
A la dreta la pedra vertical i a l'esquerra la de dalt que en època romana o medieval es féu servir com a sepultura. Doncs l'abril de 1974 l'arqueòleg mallorquí Guillem Rosselló i el seu equip estaven netejant tot això d'arbustos quan, allà al racó on hi ha l'estrella vermella...
...van trobar aquesta figureta metàl·lica (la foto és del mateix dia de la troballa). Inclinada, tenia el cap recolzat sobre la pedra, on havia quedat una taca d'un verd grisós a mida que la figureta s'havia anat desintegrant amb el pas del temps.
En un inici només se li veia la part de dalt. Aleshores l'excavador féu servir una escombreta per treure la terra i observà aquest objecte rectangular amb incisions verticals. Fent un gest brusc amb l'escombreta... pam!... la figureta saltà literalment a les mans de l'excavador.
No tenien ni idea què era. La figura tenia una fractura al cap. La netejaren de terra i quedà com mostren aquestes fotos. L'objecte rectangular amb incisions verticals era un faldellí. Semblava una figura egípcia, però Menorca és una mica lluny d'Egipte. Potser era una imitació?
Feia uns 15 cm i era de bronze. Encara era prou sencera però tenia molta terra enganxada i a la zona de la fractura del cap el metall s'estava descomposant. A Menorca no la podien tractar i de moment la deixaren en un recipient, submergida en aigua destil·lada.
Quan van poder la van enviar al Museu de Mallorca, a Palma, on li van fer un tractament de neteja i restauració banyant-la tres vegades en una dissolució de sesquicarbonat de sodi. Això disgregà la matèria orgànica de la superfície i amb un raspallet la van netejar tota.
Amb la neteja comprovaren que la superfície del bronze era de molta qualitat i van considerar que valia la pena treure-li fins a l'última crosta del damunt. Van fer servir eines de dentista i un microscopi per a afinar fins al més petit detall. I la figureta quedà així.
En aquella neteja final de dentista, va quedar al descobert un jeroglífic al papir que l'homenet té a la falda i l'or que té incrustat als ulls, amb unes pedretes marrons fent de pupil·les. Era una obra de gran qualitat a nivell tècnic i artístic. I què hi deia al jeroglífic?
Fent servir la gramàtica de referència de l'egiptòleg britànic Alan Gardiner, "Egyptian Grammar", l'historiador Pere de Montaner Alonso de l'Arxiu Municipal de Palma va poder llegir quin era el missatge de la misteriosa figureta (que a Menorca ja havien més o menys deduït).
El jeroglífic té dues franges. A dalt hi diu (de dreta a esquerra): I (1: canya florida, codi Gardiner M17) Y (2: canya florida + cames caminant M17+D54) m (3: mussol G17) htp (4: pa sobre estora de canyes R4) p (5: tamboret de canyes Q3) t (6: pa X1) És a dir: IY.m.htp
A la de sota hi diu: Sp Sp (1: terra circular per batre blat O50, les dues línies verticals vol dir repetició) dw (2: adorar A4) mS (3: tres pells de guineu lligades F31) P (4: tamboret de canyes Q3) t (5: pa X1) h (6: metxa de lli retorçada V28) És a dir: Sp Sp dw mS Pth
És a dir, aquí a la falda hi diu: IY.m.htp Sp Sp dw mS Pth Que vol dir: Imhotep el dues vegades adorat, fill de Ptah
Imhotep!... el primer arquitecte de la Història!... Arquitecte, enginyer, astrònom, metge, sacerdot i oficial del faraó Djoser (dinastia III, antic Egipte, c. 2600 aC), Imhotep fou venerat com a semideu de la medicina. El seu nom vol dir: "(el qui)-ve en-pau" (IY-m-htp).
Hi ha hagut arquitectes des de l'inici dels temps però Imhotep fou el primer registrat per la Història, tot i que se sap de constructors més antics. Se li atribueix la construcció de la Piràmide Esglaonada de Djoser vers el 2670 aC, 100 anys abans que la de Quèops a Gizeh.
És a la necròpolis de Saqqara, a Memfis, prop del Caire, i és considerada el primer gran monument egipci. Una evolució de les mastabes que anà creixent, graó rere graó, fins arribar als 62 metres d'alt i convertir-se en la primera piràmide (o protopiràmide) de totes.
