@efemarq: Rosa d'abril... 🎶 Avui és dia ...

Rosa d'abril... 🎶 Avui és dia de la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat: la Moreneta. Gaudí adorava Montserrat i estava especialment obsedit amb el Cavall Bernat, fins al punt que a la Sagrada Família hi ha una recreació de l'agulla montserratina. Per què? Fil 📐

Com mostra el plànol de l'àlbum de 1927, Gaudí volia coronar les tres portes del Naixement amb un gran pinacle: la Porta de l'Esperança (Josep) amb una "Roca Montserrat", la Porta de la Caritat (Jesús) amb un xiprer i la Porta de la Fe (Maria) amb un conjunt escultòric vegetal.

Doncs l'home anava fent el temple i va preferir fer via amb els campanars, la part arquitectònica més imponent, i deixar els tres pinacles per a més endavant un cop tingués llestos els campanars. Va deixar aquestes tres bases preparades sobre de les quals hi anirien els pinacles.

Les tres bases acaben amb un símbol, que suposo que deuen representar cadascun a Josep, Jesús i Maria o alguna cosa així. Ara, amb tot ja fet, serveixen per a veure fins a quin nivell va arribar a veure Gaudí l'obra feta, perquè de fet ell no arribà a fer cap dels tres pinacles.

Quan Gaudí morí només havia pogut fer això: acabar un campanar, deixar els altres tres a punt de fer el cim i deixar-ho tot preparat per al remat final de la façana, que eren els 3 pinacles. La seva mà dreta, l'arquitecte Domènec Sugranyes, era qui portava l'execució de l'obra.

Gaudí es mor el 1926 i sense fills. Havia nomenat com a marmessors a en Sugranyes, que era un independentista radical que mentre feia els campanars muntava làmines amb estelades, i al mossèn de la Sagrada Família, Gil Parés, un altre que també era més sobiranista que tota l'ANC.

Doncs com que en Sugranyes ja sabia com anava el tema, el 1926 es converteix en nou arquitecte director del temple i el 1930 acaba els 3 campanars que falten. Fetes les torres, ja només falten, de peces arquitectòniques grosses, els tres pinacles i així la façana quedarà llesta.

Va començar fent el pinacle del xiprer del portal central, la Porta de la Caritat, aprofitant que encara tenia tot l'entramat de bastides de les torres.

El xiprer representa l'arbre de la vida i és símbol d'acolliment. A dalt hi té una lletra Tau vermella, una aspa daurada i un colom símbol de l'Esperit Sant. Els coloms del xiprer són persones salvades per la redempció de Crist. A sota hi ha dues escales: la virtut i la santedat.

Sugranyes acaba el xiprer el 1932, i el 1933 en treu les bastides i munta les de la Porta de la Fe, dedicada a Maria, on posarà el pinacle vegetal durant aquest any i el següent.

El pinacle dedicat a Maria és un garbuix difícil de veure. Dins la "cova" hi ha la Immaculada Concepció amb braços creuats, a sobre una mà amb un ull, que és la Divina Providència omnipresent i omnipotent, i dalt de tot espigues de blat i gotims de raïm, símbol de l'eucaristia.

Doncs mentre fa el pinacle de la Fe, l'abril de 1934 passa una cosa curiosa i és que un grup de "senyores i senyoretes" que es diuen totes Montserrat s'organitzen per a recaptar diners per a acabar també el pinacle de la porta de l'Esperança, la "Roca Montserrat", aquest 1934.

Aquell abril publicaven l'estat de les obres, amb el xiprer llest i el pinacle de Maria a mig fer, i ensenyaven com era la maqueta que havia fet Gaudí per als pinacles (perquè tot això no s'ho inventa Sugranyes sinó que segueix al peu de la lletra els dissenys de Gaudí).

Aquesta foto és de vers 1904, del fotògraf Adolf Mas. Gaudí anava fent la maqueta de la façana, amb guix, aquí ja tenia fet el pinacle vegetal de Maria al portal de la Fe. No sé si és perquè era el que més li agradava o simplement va començar la maqueta pel portal de la dreta.

De fet n'hi havia dues de maquetes de la Façana del Naixement. Aquesta foto és de principis dels anys 1930s. La de la dreta és l'original, si no m'erro, i té encara uns pinacles dels campanars diferents de com acabarien sent. A totes dues hi ha els pinacles dels portals.

Doncs l'abril de 1934 es llança la iniciativa de les Montserrats de Catalunya per a recollir diners per a fer el pinacle. No feia falta ser una noia o dona dita Montserrat per a col·laborar-hi, qualsevol podia fer un donatiu. Però la cosa costà. El novembre es lamentaven així:

Per a incentivar els donatius, el gener de 1935 van publicar un dibuixet de com havia de ser el pinacle montserratí. Deien que faria 15,5 metres d'alt i tindria la inscripció "Salva nos" (llatí per a "Salveu-nos"), un crit d'auxili o esperança a la patrona del país, la Moreneta.

El Portal de l'Esperança doncs, tot i dedicat a Josep, també és dedicat a Maria. I si a Catalunya, des del s. XII, l'esperança la dóna la Moreneta, doncs la representació havia de ser montserratina. I què millor que una agulla de la muntanya? no hi ha cap símbol més reconeixible.

A més a més, com deia la revista, la idea de crear l'Associació de Devots de Sant Josep, la promotora del temple, se li havia acudit a Josep Maria Bocabella en una visita a Montserrat el 1866 (tot i que això sempre ha tingut més pinta de llegenda urbana que una altra cosa).

Doncs de mica en mica van anar recollint diners al llarg de 1935, i un cop aconseguits, en Sugranyes desmuntà la bastida del Portal de la Fe i muntà la bastida del Portal de l'Esperança i aquest mateix any 1935 féu el pinacle montserratí seguint la maqueta original de Gaudí.

L'última cosa, fets ja els pinacles, fou aquest conjunt escultòric amb figures de 4 metres d'alt de la Coronació de Maria que hi ha al centre. Segons la SF: "La Verge és coronada pel seu fill com a Reina del Cel i de la terra. És testimoni de l'escena Sant Josep, a l’esquerra".

Doncs això és el pinacle de la Roca de Montserrat que havia ideat Gaudí. Té escampades pel damunt les lletres, en tres línies:

Sal
va
nos

I a baix a l'esquerra hi ha Sant Josep amb la barca de l'església.

I per què aquest pinacle és el Cavall Bernat?... Gaudí tingué relació amb Montserrat ja des d'estudiant a l'Escola d'Arquitectura. El 1876 treballà de delineant per a l'arquitecte Francisco de Paula del Villar, fent el nou absis i cambril de la Moreneta.

View Tweet

Uns anys més tard, el 1903-07, féu el conjunt de la resurrecció al Rosari Monumental de Montserrat. Hi posà un escut de Catalunya perquè la resurrecció religiosa havia d'anar acompanyada de la resurrecció nacional, perquè Gaudí era un separatista consumat.

View Tweet

Doncs resulta que uns anys més tard, després de 1914, Gaudí explicà el que realment hauria volgut fer al rosari de Montserrat, perquè l'escut de Catalunya no havia de ser tan petit. Deia:

"A sobre del primer misteri de Glòria hi havia d'anar un escut de Catalunya de...

...mosaic, DE MÉS DE VINT METRES, que s'hauria vist des de Monistrol perfectament. A la "foradada" s'havia de col·locar una campana monumental, fet per subscripció de tota la terra catalana, per tocar l'Angelus tres cops al dia. A més, el Cavall Bernat havia de rematar-se amb...

...una corona grossíssima acabada superiorment amb una estrella (monument a la Santíssima Verge). Aquesta corona seria accessible i faria de mirador.

I en una altra ocasió, s'hi tornà a referir, però aquest cop posant l'escut de 20 metres al Cavall Bernat:

"Damunt l'esvelta...

...agulla del Cavall Bernat, jo hauria fet una grossa corona de ferro forjat i vidre, rematada amb una estrella i sostenint una enorme campana que hauria fet sentir les batallades de l'Angelus a totes les contrades properes; la corona, accessible per una escala enroscada a la...

...roca, hauria servit també de còmode mirador per als excursionistes. En l'extens penyal de sota hi hauria posat un escut de Catalunya de vint metres d'alçària, fet amb mosaic, que hauria estat visible fins a 10 quilòmetres de distància".

És a dir, aquí hi volia fer un mirador.

I aquí, a "l'extens penyal" de l'agulla hi volia posar un escut com el del rosari però de vint metres d'alçària... i fet de trencadís! No em vull imaginar quant de trencadís caldria per a fer un escut de 20 metres, i com se suposa que l'instal·laria en un lloc així.

Doncs això és el motiu pel qual a la Façana del Naixement hi ha un Cavall Bernat. Gaudí estava enamoradíssim de Montserrat en general, de la Moreneta en particular (una de les capelles de la cripta de la SF està dedicat a ella) i especialment obsedit amb el Cavall Bernat.

Al final ens vam quedar sense escut de Catalunya de 20 metres ni a Montserrat ni a la SF. No seria perquè Sugranyes no en tingués ganes, perquè tant ell com Gaudí eren de l'escola radical del catalanisme, la que s'encomana a la Moreneta per a suportar la miserable Castella.

Fi.