@efemarq: #Taldiacomahir de 1880 va néix...

#Taldiacomahir de 1880 va néixer el dibuixant català Ricard Opisso, col·laborador de Gaudí i gràcies al qual sabem perquè els campanars de la Sagrada Família no són simètrics: els dos de l'esquerra estan quasi enganxats i els altres dos més separats. Per quin motiu? Fil ✨

Una foto actual per veure la magnitud de la tragèdia: l'església més alta del món, el monument més visitat de la península ibèrica, el gran símbol de Barcelona... no té els campanars com els hauria de tenir: simètrics.

Perquè òbviament la intenció inicial de Gaudí era fer-los simètrics. Això no només és de calaix sinó que fins i tot em jugo un pèsol que molta gent els mira i els veu simètrics sense adonar-se que no ho són: de vegades el cervell "corregeix" allò que no veus i hauries de veure.

Quin és doncs el misteri? Per què Gaudí va fer els dos campanars de l'esquerra tan enganxats i els altres dos més separats?.. És un simbolisme ocult?... un missatge bíblic?... una manera críptica de comunicar-nos algun secret?

No, és una mera cagada.
Un error del mestre d'obres.

L'edifici més famós de Catalunya té un error de tres parells de nassos en el seu replanteig, que és el moment en què a l'obra es claven estaques al terra i es posen cordills i es "dibuixa" a mida real al terra el que s'ha dibuixat a escala al plànol. Un bon replanteig és crucial.

Per incomprensible que sembli, els elements més vistosos del temple, els campanars, no es van replantejar bé. I per més incomprensible que sembli, a Gaudí li va importar un rave l'error. De fet, no podem saber en quin moment el va detectar però fos quan fos va tirar pel dret.

Doncs resulta que en Ricard Opisso, el famós dibuixant, va treballar amb Gaudí entre els 12 i els 24 anys, és a dir el 1892-1904. Fou al taller de la Sagrada Família on es formà com a dibuixant, delineant i fotògraf. L'any 1900 Opisso dibuixava al seu mestre i tutor dibuixant.

Opisso, per cert, és l'únic col·laborador de Gaudí del segle XIX del qual en tenim imatges en vídeo, i en color! El 1964, quan ja tenia 84 anys (morí el 1966), fou filmat per al documental de Carles Barba "Aspectes i Personatges de Barcelona". Són uns pocs segons, però són d'or.

Doncs ja de gran, Opisso va escriure unes notes biogràfiques on relatava la seva experiència treballant amb Gaudí, amb qui: "vaig estar present en cada accident de la seva vida, fins i tot en la intimitat de la seva llar", i el dibuixà diverses vegades i fotografià. | 📷 MNAC

Opisso, aquí fotografiat a principis de s. XX, assegurava que l'arquitecte havia nascut a Reus i no a Riudoms, que era un paio mercurial i d'un caràcter singular i que quan a les seves obres rebia personatges importants, de classe alta, els humiliava: "els deixava fets una coca".

Dibuix d'Opisso d'un Gaudí fent abstinència el 1894. Opisso creia que l'arquitecte vivia una penitència infinita i que era absurd perquè de diners no li'n faltaven. I que es passejava com un funàmbul per les bastides de les obres, sense cap mena de protecció de seguretat.

Aquestes fotos no són d'Opisso, són de 1923, però es veuen treballadors dalt de les bastides de la Sagrada Família a uns 95 metres d'altura. Segons Opisso, Gaudí s'enfilava per tot arreu per a donar instruccions als paletes de viva veu, jugant-se el tipus cada dia.

Un dia anant per les obres Gaudí es clavà una estella i d'aquell dia Opisso en recordava la seva "mirada d'ulls blaus, penetrant i aterridora". També recordava que, anant pel carrer, Gaudí tenia la mania que eren els cotxes qui s'havien d'aturar sí o sí, i no pas els vianants.

Sobre la "mirada d'ulls blaus, penetrant i aterridora" de Gaudí, Opisso féu aquest dibuix on, anys més tard hi anotà:

"El retrato mas auténtico y verídico de Gaudí a los 63 años."

Gaudí, ros i d'ulls clars, tenia 63 anys el 1915. Anava pel món matant a la gent amb la mirada.

També recordava la seva mania de no voler ser fotografiat i que li agafava pànic quan veia una Kodak. Utrillo o Rusiñol l'intentaren fotografiar i Rusiñol li digué: "Home de Déu no sigui així, no li faci por, ja l'hi farem al bromur". Gaudí contestà: "Vostè sempre està de broma".

Opisso deixà el taller de la Sagrada Família el 1904 i va marxar, segons les seves paraules, d'"aquella presó". Altres pintors i dibuixants, com Joaquim Torres Garcia, ocuparien aquelles vacants, privilegiades però també molt sofertes perquè treballar per a Gaudí no era fàcil.

Tot i així, fins i tot quan l'arquitecte va morir atropellat pel tramvia el 1926, Opisso l'anà a veure al seu llit de mort, a l'Hospital de la Santa Creu, i el va dibuixar per última vegada.

Opisso morí el 1966. La foto és dels 1950s. De gran tenia un record agredolç de Gaudí, en recordava el valor de l'experiència viscuda però també el turment: un dels àngels de la Façana del Naixement és ell, perquè Gaudí el féu servir com a model i l'embolicà tot amb escaiola. 🤷‍♂️

Buenu, doncs una de les coses que anotà Opisso a les seves llibretes als anys 1950s és el record d'un dia en què a l'obra de la Sagrada Família hi vingué de visita l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. No sé quin any era però els campanars ja devien tenir una certa alçària.

Gallissà es mirà els campanars, va veure que els de l'esquerra estaven força més separats que els de la dreta, i va pensar: "però què collons?...". I li va demanar a Gaudí per quin motiu tenien distàncies diferents, carregant-se la simetria que se suposa que havien de tenir.

I Gaudí li va contestar, en paraules d'Opisso, que:

"al cap i a la fi no tenia cap importància, atès que aquesta irregularitat de distàncies també s'observa al mateix Partenó, on les separacions entre columna i columna no són mai iguals."

Amb dos collons. Passant de tot!

Costa de creure que Gaudí no agafés una enorme enrabiada quan va veure que els campanars no estaven ben replantejats. Però perquè va deixar passar l'error?... i com és que no va veure ell mateix, amb les estaques al terra, que el replanteig no estava ben fet?... No ho sabrem mai.

Doncs la façana va quedar així quan Gaudí va morir el 1926, arrossegant un error bestial des de l'inici, des del replanteig. Ell mai va veure els 4 campanars sense bastides i per tant mai fou capaç de copsar la magnitud de l'error i devia pensar: "tant li fa, no es nota massa".

Retirades les bastides, l'error es féu ben present. Però com deia abans estic segur que molta gent no "el computa": el veu però no l'assimila, el cervell sap que aquests campanars han de ser simètrics i per tant deixa passar l'error, per dir-ho d'alguna manera, autoenganyant-nos.

Òbviament si la Façana del Naixement no era simètrica, la Façana de la Passió tampoc no ho podia ser. Ho hauria de ser en teoria, però no podia ser-ho per culpa de l'error històric del replanteig. I per tant la Façana de la Passió tampoc té els campanars simètrics.

Un vídeo d'un dron pujant a poc a poc per la Façana de la Passió per a veure amb detall la falta de simetria. Una cosa que ara, un cop apresa, ja no podreu deixar de veure mai més:

la Sagrada Família està mal feta.

La pregunta ara és: i a la façana principal què faran?... perquè les façanes del Naixement i la Passió formen una unitat (el transsepte) i per tant té una certa lògica reproduir el mateix error a la Façana de la Passió. Però la façana principal va per lliure i és única.

L'estructura ja està començada i sembla que els campanars seran simètrics, si més no la base ho sembla.

I doncs, és això fidel a Gaudí? o hauríeu fet aquí també campanars asimètrics?... Podeu opinar el que vulgueu, perque ja heu vist que a Gaudí li portava molt fluixa. 😇

Fi.